La participació dels espais rurals en la sostenibilitat ambiental. Anàlisi dels discursos d’iniciatives productives en el context rural de Castelló

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2020.1.2.2

Paraules clau:

rural, sostenibilitat ambiental, participació, conservacionisme, desenvolupament rural

Resum

Els espais rurals han estat cridats a jugar un paper central en la lluita per pal· liar els efectes del canvi climàtic. La categorització exògena que ha dividit i separat la natura de la societat i la cultura ha tingut efectes negatius sobre la relació entre les poblacions rurals i les institucions que han de vetlar per la sostenibilitat ambiental. Aquest article es planteja l’anàlisi d’iniciatives productives que, des de les àrees rurals de Castelló, hem identificat amb el concepte de Nova Ruralitat i de quina manera els seus discursos harmonitzen amb la sostenibilitat ambiental. L’enfocament teòric revisa un marc on s’exposen les accions del conservacionisme propi de les àrees protegides i del desenvolupament rural, com també les noves concepcions que reforcen els enfocaments que donen veu i valor a les mirades des del rural. I això sense perdre de vista un context institucional supralocal que concentra serveis i infraestructures a les ciutats al temps que genera normatives que segueixen desequilibrant el territori valencià. El bastiment d’una ciutadania rural conscient del canvi climàtic alhora que esperonada a la participació en els processos institucionals esdevé una de les claus d’una sostenibilitat ambiental que ha de recolzar-se sobre una altra sostenibilitat: la social al rural. | Rural areas have been called to play a central role in the fight to mitigate the effects of climate change. The exogenous categorization that has divided and separated nature from society and culture had negative effects on the relation between rural dwellers and the Institutions that supposed to look after environmental sustainability.

Referències

Aparici, A., Querol, V. A., i Ginés, X. (2019). Nova Ruralitat i Despoblament. Cicle de Xerrades sobre Nova Ruralitat.

Bock, B. B. (2016). Rural Marginalisation and the Role of Social Innovation; A Turn Towards Nexogenous Development and Rural Reconnection. Sociologia Ruralis, 56(4), 552-573. doi:10.1111/soru.12119

Bonnal, P., Bosc, P.-M., Díaz, J. M., i Losch, B. (2003). Multifuncionalidad de la agricultura y nueva ruralidad. Reestructuración de las políticas públicas a la hora de la globalización. ponencia presentada en el Seminario Internacional El Mundo Rural: Transformaciones y Perspectivas a la Luz de la Nueva Ruralidad, Pontificia Universidad Javeriana, Clacso, Redcapa, Bogotá, 15-17.

Brockington, D., i Duffy, R. (2010). Capitalism and Conservation: The Production and Reproduction of Biodiversity Conservation. Antipode, 42(3), 469-484. doi:10.1111/j.1467-8330.2010.00760.x

Büscher, B., Sullivan, S., Neves, K., Igoe, J., i Brockington, D. (2012). Towards a Synthesized Critique of Neoliberal Biodiversity Conservation. Capitalism Nature Socialism, 23(2), 4-30. doi:10.1080/10455752.2012.674149

Camarero, L. (2017). Por los senderos de la despoblación rural: notas desde la diversidad social. Documentación social, 185, 19-35.

Camarero, L. A. C. (2009). La Población rural de España: de los desequilibrios a la sostenibilidad social (27). Barcelona: Fundación “la Caixa”.

Castellnou, M. (2020). Entrevista d’Antoni Bassas a Marc Castellnou [08/02/2020]. Recuperat de https://www.ara.cat/videos/entrevistes/Entrevista-Antoni-Bassas-Marc-Castellnou_3_2392590726.html

Crouch, D. (2006). Tourism, consumption and rurality. In P. Cloke, T. Marsden, & P. Mooney (Eds.), Handbook of rural studies (pp. 355-364). London: Sage.

Affairs, D. O. E. F. R. (2017). Rural proofing. Practical guidance to assess impacts of policies on rural areas. Recuperat de https://assets.publishing.service.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/600450/rural-proofing-guidance.pdf

Eagar, D. (2013). International Best Practice and the Rural-Proofing of Policy: Opportunities for the South African Context. Recuperat de https://rhap.org.za/wp-content/uploads/2014/08/RHAP-Review-of-international_best_practice_rural_policy-2013.pdf

Ehrenreich, B., i English, D. (2010). Por tu propio bien. 150 años de consejos expertos a las mujeres. Madrid: Capitan Swing.

ENRD. (2014). Community-led local development. Cohesion policy 2014-2020. Recuperat de http://ec.europa.eu/regional_policy/sources/docgener/informat/2014/community_en.pdf

Escrivà, A. (2017). Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic. Alzira: Bromera - PUV.

Esparcia, J., Escribano, J., i Serrano, J. J. (2015). From development to power relations and territorial governance: Increasing the leadership role of LEADER Local Action Groups in Spain. Journal of Rural Studies, 42, 29-42. doi:10.1016/j.jrurstud.2015.09.005

Federici, S. (2010). Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. Madrid: Traficantes de Sueños.

Ferreres Bonfill, J. B., i Querol Vicente, V. A. (2019). La multifuncionalidad del espacio rural: la puesta en valor de los recursos vinícolas como factores de desarrollo local en el interior norte valenciano. TERRA: Revista de Desarrollo Local, 5), 126. doi:10.7203/terra.5.14818

Gómez Benito, C., i Díaz Méndez, C. (2009). La juventud rural en el cambio de siglo: tendencias y perspectivas. Revista de Estudios de Juventud, 87), 125-144.

González, M. (2006). Las perspectivas de los agentes sociales ante cuestiones ambientales: Elementos para su comprensión. In L. C. Camarero (Ed.), Medio ambiente y sociedad.

Elementos de explicación sociológica (pp. 216-241). Madrid: Thomson-Paraninfo.

Herrero, Y. (2015). Apuntes introductorios sobre el ecofeminismo.

IPCC. (2019). Calentamiento global de 1,5 °C. Retrieved from https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/sites/2/2019/09/IPCC-Special-Report-1.5-SPM_es.pdf

Kay, C. (2009). Estudios rurales en América Latina en el periodo de globalización neoliberal:¿ una nueva ruralidad. Revista mexicana de sociología, 71(4), 607-645.

Klein, N. (2007). La Doctrina del Shock. Barcelona: Paidós.

Lage, X. A. (2003). Bosques, sociedad y cultura forestal en Galicia. Vigo: Universidade de Vigo.

Lash, S., i Urry, J. (1998). Economías de signos y espacio. Sobre el capitalismo de la posorganización. Buenos Aires: Amorrortu.

Government, N. A. L. (2019). Rural Lens. Assessing Regional Policy Implications.

A Guide for Public Bodies. Retrieved from https://www.gov.nl.ca/pep/files/Rural-Lens.pdf

Oliva, J. (2006). Movilidad laboral y estrategias de arraigo rural. Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, nº 211, 2006, págs. 143-187.

Oliva, J. (2018). MOVILIDADES, TRAYECTORIAS VITALES Y SOSTENIBILIDAD RURAL. Pamplona: UPNA.

Payne, A., i Phillips, N. (2011). Desarrollo. Madrid: Alianza.

Prats, F., Herrero, Y., i Torrego, A. C. (2016). La gran encrucijada. Sobre la crisis ecosocial y el cambio de ciclo histórico. Madrid: Libros en Acción.

Querol, V. A., Ginés, X., i Aparici, A. (2020). Nueva ruralidad y generación de discursos sociales desde el ámbito productivo: pastoreando significados (Castellón, España). AGER. Revista de Estudios sobre Despoblación y Desarrollo Rural, 28), 161-183.

REDR. (2018). Analizando el medio rural en clave positiva. Retrieved

Requena, M. (2015). Entre natros i mosatros: representacions socials, discursos agraris i discursos mediambientals al Delta de l’Ebre i l’Albufera de València. Universitat de València.

Requena, M. M., i Moreno, G. (2019). Another Turn of the Screw on the Environmental Opinions: Utilising Surveys and Social Discourses to Investigate the Social Perception of Environmental Issues. Conservation and Society, 17(1), 38-50. doi:10.4103/cs.cs_16_48

ROMA. (2015). The Rural and Northern Lens. A Voice for Rural and Northern Ontario. Recuperat de https://www.roma.on.ca/ROMA-Docs/Reports/2015/AVoiceforRuralandNorthernOntario201501.aspx

Salobral Martín, N. (2017). Transformaciones del trabajo desde una perspectiva feminista. In VV.AA. (Ed.), Economía Feminista. Una alternativa al capitalismo. San Sebastián: Gakoa Liburuak.

Sampedro Gallego, R. (2008). Cómo ser moderna y de pueblo a la vez: los discursos del arraigo y del desarraigo en las jóvenes rurales. Revista de Estudios de Juventud, 83), 179-193.

Sampedro Gallego, R. (2014). Conciliación de la vida familiar y laboral en el medio rural: género, trabajo invisible e “idilio rural”: EN Mujeres rurales: estudios multidisciplinares de género. In (pp. 81-93). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

Sherry, E., i Shortall, S. (2019). Methodological fallacies and perceptions of rural disparity: How rural proofing addresses real versus abstract needs. Journal of rural studies, 68, 336-343.

Shortall, S., i Alston, M. (2016). To Rural Proof or Not to Rural Proof: A Comparative Analysis. Politics & Policy, 44(1), 35-55. doi:10.1111/polp.12144

Tejero, H., i Santiago, E. (2019). ¿Qué hacer en caso de incendio? Manifiesto por el Green New Deal. Madrid: Capitán Swing.

Toledo, V. M. (1995). Campesinidad, agroindustrialidad, sostenibilidad: los fundamentos ecol’ogicos e hist’oricos del desarrollo rural. Cuadernos de trabajo, 3, 1-45.

Wallace, A., i Boylan, C. (2007). Reawakening education policy and practice in rural Australia.

West, P., Igoe, J., i Brockington, D. (2006). Parks and Peoples: The Social Impact of Protected Areas. Annual Review of Anthropology, 35(1), 251-277. doi:10.1146/annurev.anthro.35.081705.123308

Whitesell, E. A. (1996). Local struggles over rain-forest conservation in Alaska and Amazonia. Geographical Review, 414-436.

Woods, M. (2007). Engaging the global countryside: globalization, hybridity and the reconstitution of rural place. Progress in Human geography, 31(4), 485-507.

Woods, M. (2011). Rural. New York: Routledge.

Descàrregues

Estadístiques

Estadístiques en RUA

Publicades

02-07-2020

Com citar

Querol, V. A., & Ginés Sànchez, X. (2020). La participació dels espais rurals en la sostenibilitat ambiental. Anàlisi dels discursos d’iniciatives productives en el context rural de Castelló. Disjuntiva. Crítica De Les Ciències Socials, 1(2), 13–28. https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2020.1.2.2