L’any 2023, la Universitat d’Alacant, en col·laboració amb altres entitats, com ara el CEFIRE i els Ajuntaments d’Alcoi i Cocentaina, va organitzar unes Jornades sobre insurreccions anarquistes d’arreu del món. La trobada d’experts va promoure un ric debat sobre composició social de la revolta, continuïtats i discontinuïtats en les mobilitzacions o causes estructurals i conjunturals, per posar només uns exemples. Ara, Disjuntiva. Crítica de les Ciències Socials arreplega el guant i ens ofereix la possibilitat de continuar i ampliar la discussió.

Amb l’excusa de commemorar l’efemèride de la insurrecció del 1873 a Alcoi, vam aconseguir fer un repàs per les revoltes de l’època a París i Cartagena; però també les de principis del XX a Rio de Janeiro i a Barcelona, i el llunyà antecedent luddita. L’antimaquinisme, la Comuna, el Cantó, l’alçament brasiler o la Setmana Tràgica comparteixen trets comuns, i abismes socials, polítics i econòmics. D’altres se’ns van quedar a l’agenda i ara ens agradaria rescatar-les: Haymarket a Chicago, els camperols de Xerès de la Frontera o la revolta russa de 1905.

Aquest és l’objectiu fonamental del número monogràfic de Disjuntiva. Revisitar la revolució en el seu context polític i material; per descriure projectes emancipatoris i brots espontanis, fruit de les carències o dels anhels, dels ideals inherents i les ideologies importades. Però ens interessen especialment els seus protagonismes, per posar-li nom, cara i biografia a la turbamulta, que descrivien amb menyspreu les autoritats. Per parlar-ne d’obrers industrials i camperols, però també, d’artesans, de republicans, d’aturats, de socialistes, de xiquets, d’anarquistes i de dones. De militàncies i consciencies, forjades dins i fora de la fàbrica.

Probablement, conèixer el nostre passat revolucionari ens ha de permetre entendre millor l’actual situació d’involució. Ens interroguem sobre l’actual visió d’aquest relat. Perquè, qui sap si, com deia Josep Fontana, construint la nova història abastarem un “nou projecte social, assentat en una comprensió crítica de la realitat present”.

 

Temes suggerits per als articles:

• Revoltes, insurreccions i revolucions de finals del XIX i principis del XX.
• Antecedents, conseqüències, protagonismes i composició social d’aquestes.
• Projectes emancipatoris i debats ideològics, d’ara i d’abans
• La revolució vista des de la ficció i l’art, en el passat i en el present.
• De revolucions, contrarevolucions i involucions al llarg de la història.

S'accepten articles en català, espanyol, anglès, italià, portuguès o francès; l’extensió dels quals no supere les 10.000 paraules, seguint les normes de publicació per a autors/es de la revista. Disjuntiva també compta amb una secció anomenada “Reflexions”, que permet la publicació de textos amb un enfocament més assagístic, mantenint el mateix límit de paraules. I d’altres de menor extensió, com ara “Entrevistes” (7.000 paraules) o “Crítiques de llibres” (2.500).

 

El termini per a la recepció d'articles finalitza el 31 de març de 2027 i la publicació està prevista per al juliol de 2027.

 

Per a qualsevol consulta o aclariment, no dubteu a escriure’ns.

 

Diego L. Fernández Vilaplana, coordinador del monogràfic (diego1873@yahoo.es)

 

Direcció per a trameses (https://disjuntiva.ua.es/login)