Disjuntiva. Crítica de les Ciències Socials

L’ecologisme dels pobles. “Poca gent et dirà que és ecologista, però fem com si ho fórem perquè ho hem viscut de sempre”

Marina Requena i Mora

Resum

Aquest article desafia el sentit comú que ens informa que el desenvolupament socioeconòmic, al llarg de la història, ha comportat una millor consciència medi ambiental, una visió comunament acceptada que ha rebut suport teòric de la tesi postmaterialista. A partir d’un estudi qualitatiu –portat a terme a pobles que envolten el Delta de l’Ebre i l’Albufera de València— l’anàlisi d’enquestes que tracten temes mediambiental i l’anàlisi de les petjades ecològica i material, demostrarem com aquesta manera postmaterialista d’entendre el medi ambient, aliena la conscienciació mediambiental de les pràctiques i estils de vida. I el que és encara més importat, aliena la consciència mediambiental del creixement econòmic. Les persones generen un impacte mediambiental major quan diuen estar més preocupades pel medi ambient. L’article assenyala que es fa necessari un canvi en les visions del medi ambient i proposa una representació alternativa amb bases materials que no explote els recursos naturals.

Paraules clau

ecologisme dels pobles; ecologisme dels pobres; tesi postmaterialista

Referències

Almenar, R., E. Bono, and E. García. (2000). La sostenibilidad del desarrollo: el caso valenciano. Valencia: Universitat de València/Fundació Bancaixa.

Alonso, L.E., C.J. Fernández, and R. Ibáñez. (2015). Crisis y nuevos patrones de consumo: discursos sociales acerca del consumo ecológico en el ámbito de las grandes ciudades españolas. EMPIRIA. Revista de Metodología de Ciencias Sociales 29: 13-38.

Althusser, L. (2003). Ideología y Aparatos Ideológicos de Estado. In: Ideología un mapa de la cuestión (ed. Žižek, S.) Pp.115-157 . México: FCE.

Anguelovski, I. and Martinez-Alier, J. (2014). The ‘Environmentalism of the Poor’ revisited: Territory and place in disconnected glocal struggles” Ecological Economics 102: 167–176.

Bateson, J. (1988). Pasos hacia una ecología de la mente. Buenos Aires: Editorial Carlos Lohlé S,A.

Beck, U. (1998). Políticas ecológicas en la edad del riesgo. Barcelona: El Roure.

Bourdieu, P. (1990).The Logic of Practice. Stanford: Stanford University Press.

Brand, K.W. (1997). Conciencia y comportamiento medioambientales: estilos de vida más 'verdes'. In: Sociología del medioambiente: una perspectiva internacional (ed. Redclift, M) Madrid: Mc Graw Hill.

Brand. K.W. (2010) Social Practices and Sustainable Consumption: Benefits and Limitations of a New T heoretical Approach. In: Environmental Sociology European Perspectives and Interdisciplinary Challenges. (Gross, M and Heinrichs, H.) pp 217-235 SpringerLink.

Brechin, S. R. (1999). Objective problems, subjective values and global environmentalism: Evaluating the postmaterialist argument and challenging a new explanation. Social Science Quarterly, 80, 793-809.

Brechin, S. R., & Kempton, W. (1994). Global environmentalism: A challenge to the postmaterialism thesis? Social Science Quarterly, 75, 245-269.

Brockington, D., R. Duffy, and J. Igoe. (2008). Nature unbound: conservation, capitalism and the future of protected areas. London: Earthscan.

Cerrillo, J.A. (2010). The measurement of the environmental concern: a critical review of Riley E. Dunlap's work. Athenea Digital 17: 33–52.

Chen, X., de la Rosa, J., Peterson, M., Zhong, i Lu, C. (2016). Sympathy for the environment predicts green consumerism but not more important environmental behaviours related to domestic energy use. Environmental Conservation, 43(2), 140-147. DOI:10.1017/S0376892915000351

Christensen, P. (1997). Different lifestyles and their impact on the environment. Sustainable Development 5: 30–35.

Clémentin, B. and V. Cheynet. (2005). La décroissance soutenable. http://www.decroissance.org/. Accessed on February 25, 2016.

Conde, F. (2009) Análisis sociológico del sistema de discursos.Madrid: CIS.

Dunlap, R. E., Van Liere, K. D., Mertig, A. G. and Jones, R. E. (2000), New Trends in Measuring Environmental Attitudes: Measuring Endorsement of the New Ecological Paradigm: A Revised NEP Scale. Journal of Social Issues, 56: 425-442. doi:10.1111/0022-4537.00176

García, E. (1995) El trampolí Faustic. Ciència, mite i Poder en el desenvolupament sostenible. València: Germania.

García, E. and Cabrejas, M. (1996).Medio ambiente y conflicto social: El caso de la Albufera. Política y Sociedad 23: 75-97.

Guha, R.; Martínez Alier, J. (1997).Varieties of Environmentalism. Essays North and South, Earthscan. Delhi: London and Oxford University Press.

Heberlein, T. A., & Black, J. S. (1976). Attitudinal specificity and the prediction of behavior in a field setting. Journal of Personality and Social Psychology, 33, 47U79.

Ibáñez, J. (1985). Del algoritmo al sujeto. Madrid: Siglo XXI.

Ibáñez, J. (1991). El Regreso del Sujeto. La investigación social de segundo orden. Santiago, Chile: Editorial Amerinda.

Ibáñez, J. (1997). A contracorriente. Madrid, Spain: Fundamentos.

Inglehart, R. (1995). Public support for environmental protection: Objective problems and subjective values in 43 societies. Political Science & Politics, 28, 57-72.

Inglehart, R. (1977). The silent revolution: changing values and political styles among Western publics. Princeton, NJ: Princeton University Press.

Latouche, S. (2006). ¡Abajo el desarrollo sostenible! Viva el decrecimiento convivencial! Objetivo Decrecimiento, Colectivo Revista Silence, B. Serrano, Barcelona, leqtor: 23–35.

Lévi-Strauss, Claude. (1968). Mitológicas, Lo crudo y lo cocido. México DF: Fondo de Cultura Económica.

Maloney, M. P., Ward, M. P. & Braucht, G. N. Ž . (1975). “Psychology in action: a revised scale for the measurement of ecological attitudes and knowledge”. American Psychologist 30, 787]790.

Martínez-Alier, J. (2002). The environmentalism of the poor. In: The political economy of sustainable development: environmental conflict, participation and movements. Organised by United Nations Research Institute for Social Development (UNRISD). Johannesburg: University of Witwatersrand.

Martinez-Alier, J. and O'Connor, M., (1996). Ecological and economic distribution conflicts. In: Getting Down to Earth: Practical Applications of Ecological Economics. (Ed. Costanza, R., Segura, O., Martinez-Alier, J.) pp. 277–286., Washington: Island Press.

Moisander, J. (2007) Motivational complexity of green consumerism. International Journal of Consumer Studies 31(4): 404–409.

Naredo, J.M. (2007). Raíces económicas del deterioro ecológico y social. Madrid: Siglo XXI.

O’Connor, J. (1988). Capitalism, nature, socialism a theoretical introduction. Capitalism Nature Socialism 1(1): 11–38.

Polanyi, K. (1957). The great transformation. Boston: Beacon Express.

Reckwitz A. (2002). Toward a theory of social practices. A development in cultural theorizing. Eur J Soc Theory 5(2):245–265.

Requena-i-Mora, M i Moreno, G. (2019) Another turn of the screw on the environmental opinions: Utilising Surveys and Social Discourses to Investigate the Social Perception of Environmental Issues. Conservation and Society, 17 Conservation and Society 17(1): 38-50, 2019.

Riechmann, J., Naredo, J.M., Estevan, A., Taibo, C., Rodríguez, J.C., Nieto, J. (1995). De la economía a la ecología. Madrid:Trotta.

Rodríguez Victoriano, J.M. (2002). Los discursos sobre el medio ambiente en la sociedad valenciana (1996–2000). Quaderns de Ciències Socials 8. València: Universitat de València.

Schatzki, T. (2001). Introduction. Practice theory. In: The practice turn in contemporary theory.(Ed. Schatzki T, Knorr-Cetina K, vonSavigny E) Pp 1–13 London: Routledge.

Sempre, J., Martínez, M. and Garcia, E. (2007). Ciencia, movimientos ciudadanos y conflictos socioecológicos. Cuadernos Bakeaz, nº 79:1-18.

Smith, E., and M. Wishnie. (2000). Conservation and subsistence in small-scale societies. Annual Review of Anthropology 29: 493–524.

Southerton A, Warde A and Hand M. (2004). The limited autonomy of the consumer: implications for sustainable consumption. In: Sustainable consumption. The implications of

changing infrastructures of provision. (Ed. Southerton A., Heather Ch, van Vliet B)pp 32–48. Cheltenham: Edward Elgar Publishing.

Van Liere, K.D. and R.E. Dunlap. (1980). The social bases of environmental concern: a review of hypotheses, explanations and empirical evidence. Public Opinion Quarterly 44: 181–197.

Vicens, J. (2000) “Medi ambient i cultures” Revista Catalana de Sociologia, 13: 77-100.




DOI: https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2019.1.04

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Copyright (c) 2019 Marina Requena i Mora

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons