Entrevista a Ernest Garcia i Joan Martínez-Alier: “Per conservar la llibertat hem d’aprendre a deixar de creure en l’abundància i el creixement econòmic”
DOI:
https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2020.1.2.5Paraules clau:
Ernest Garcia, Joan Martínez-Alier, Creixement econòmic, Sostenibilitat, Conflictes socioambientalsResum
El creixement econòmic ha produït canvis en el metabolisme social. L’extracció i ús de recursos naturals i les deixalles, emanacions o residus estan generant cada vegada més conflictes socioambientals i ecològic-distribuïts, tant a escala global com a escala local. Tanmateix, els recursos s’estan exhaurint i cada vegada es fa més evident que la premissa de conciliar creixement econòmic i protecció del medi ambient no és, ni serà, realitzable. Això ha produït canvis i polaritzacions en la consciència col·lectiva. Per una banda, hi ha reaccions del tipus negacionisme extrem i de destrucció ambiental. I, per altra, reaccions de col·lapse. Conversem amb Joan Martínez-Alier, catedràtic i investigador a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (Universitat Autònoma de Barcelona), i Ernest Garcia i Garcia, catedràtic i investigador a l’Estructura de Recerca Interdisciplinar en Sostenibilitat (Universitat de València).
Referències
Charbonnier P. (2020). Abondance et liberté. Une histoire environnementale des idées politiques, París: La Découverte.
Crenshaw, K. W. (1991). “Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color”, Stanford Law Review, 43 (6), 1241–1299. https://doi.org/10.2307/1229039
Dunlap, R. E., K. D.Van Liere, , A. G Mertig,. i R. E. Jones, (2000) “New Trends in Measuring Environmental Attitudes: Measuring Endorsement of the New Ecological Paradigm: A Revised NEP Scale”. Journal of Social Issues, 56, 425-442. https://doi.org/10.1111/0022-4537.00176
Gadgil, M., i R. Guha (1995). Ecology and equity: The use and abuse of nature in contemporary India. New York: Routledge.
García, E. (2004). Medio ambiente y sociedad: la civilización industrial y los límites del planeta (Vol. 232). Madrid: Anaya
Garcia, E. (2011). “La problemática de la energía nuclear en el Valle de Ayora.: Los conflictos en torno a la prolongación del funcionamiento de la central de Cofrentes ya la candidatura de Zarra como posible ubicación del almacén temporal centralizado de residuos de alta actividad”. Arxius de sociologia, 25, 83-102.
García, E. i M. Cabrejas (1997). València, l’Albufera, L’Horta: medi ambient i conflicte Social. València: Universitat de València
Grossman, G. M., i A. B. Krueger, (1991). “Environmental impacts of a North American free trade agreement”, NBER Working Papers, 3914. National Bureau of Economic Research. https://doi.org/10.3386/w3914
Guha, R. (1994). “El ecologismo de los pobres”, Ecología Política, 8, 137-151.
Inglehart, R. (1977). The silent revolution: changing values and political styles among Western publics. Princeton, NJ: Princeton University Press.
Inglehart, R. (1995). “Public support for environmental protection: Objective problems and subjective values in 43 societies”. Political Science & Politics, 28, 57-72. https://doi.org/10.1017/S1049096500056080
Kuznets, S. (1955) “Economic Growth and Income Inequality”. American Economic Review, 65, 1–28.
Martinez-Alier, J. (2003). The Environmentalism of the poor: a study of ecological conflicts and valuation. London: Edward Elgar Publishing.
Martinez-Alier, J. (2019). Demà serà un altre dia. Una vida fent economia ecològica i ecologia política. Barcelona: Icaria.
Requena-i-Mora, M. (2019). “L’ecologisme dels pobles.`Poca gent et dirà que és ecologista, però fem com si ho fórem perquè ho hem viscut de sempre’”. Disjuntiva. Crítica de les Ciències Socials, 0 (1), 55-81. https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2019.1.04
Stahel, W. R. (2016). “The circular economy”, Nature, 531 (7595), 435-438. https://doi.org/10.1038/531435a
Stern, P. C. (1999). “Information, incentives, and proenvironmental consumer behaviour”, Journal of consumer Policy, 22(4), 461-478. https://doi.org/10.1023/A:1006211709570
Toledo, V. M. (2013). “El metabolismo social: una nueva teoría socioecológica”. Relaciones. Estudios de historia y sociedad, 34(136), 41-71.
Descàrregues
Estadístiques
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Marina Requena-i-Mora, Aina Faus-Bertomeu
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
