Disjuntiva. Crítica de les Ciències Socials

Del nacionalcatolicisme al “valencianocorrectisme”. Breu anàlisi de la dimensió política de la festa de moros i cristians

Albert Alcaraz Santonja

DOI: https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2021.2.1.3

Resum

La festa, com fet social total, presenta diverses dimensió d’anàlisi. D’entre totes, la política resulta especialment interessant per esbrinar de quin mode pobles i governants han emprat la festa com mecanisme d’adoctrinament polític i recurs per a la construcció nacional. La festa de moros i cristians, a la que les primeres referències documentals exactes situen el seu origen al segle XIV, n’és un bon exemple. Tant com forma d’expressió del poder reial a l’edat mitjana i instrument d’expansió de l’ideari nacionalcatolicista durant les edats moderna i contemporània, des del regnat de Felip II de Castella fins el franquisme, amb els episodis històrics de la batalla de Lepant i la mal anomenada reconquesta com eixos narratius centrals, com del canvi de referent històric i identitari que a partir de la dècada de 1970, la pròpia festa assolí, prenent com a eix simbòlic la figura del rei Jaume I, en tant figura simbòlica central de les institucions polítiques i culturals valencianes en el marc del procés de recuperació de l’autogovern. Missatge que des del segle XIX s’articula a partir de l’acte de l’ambaixada, instrument narratiu amb un discurs que navega entre l’exaltació patriòtica d’Espanya i l’atac al musulmà (textos del segle XIX) i l’evocació de la conquesta del Regne de València en tant expressió del pactisme i la defensa de la multiculturalitat (textos de l’últim terç del segle XX).


Paraules clau

ambaixades; festa; Jaume I; moros i cristians; multiculturalitat; nacionalcatolicisme; reconquesta; valencianisme

Text complet:

PDF Estadístiques

Referències

Alcaraz, A. (2006). Moros i Cristians, Una Festa. Picanya: Edicions del Bullent.

Alcaraz, A. (2019); La dimensió lúdica i transgressora de les festes de moros i cristians. Sociabilitat, diversió i espectacle en l'origen, evolució i expansió d'una festa moderna (1839-2018). Sant Vicent de la Raspeig: Universitat d'Alacant. Tesi doctoral, recuperada de file:///C:/Users/usuario/Downloads/tesi_doctoral_albert_alcaraz_santonja.pdf (visita el 6/12/2020).

Alcaraz, A. i A. Ariño (2001). "Moros i Cristians". A A. Ariño i V. Salavert (dirs.) Calendari de Festes d'Estiu de la Comunitat Valenciana, Festes d'Estiu. València: Fundació Bancaixa, 14-37.

Alcaraz, A. i S. Gómez (1999). "Els Moros i Cristians: una festa antiíslàmica?". Cicle de Conferències: El Riff, l'altre occident. València: Museu d'Etnologia de la Diputació de València (inèdit).

Ares, B. (1994). "Moros y cristianos en el Corpus Christi colonial", Antropología: revista de pensamiento antropológico y estudios etnográficos, 7, 101-114.

Ariño, A. (1992). La ciudad ritual. La fiesta de las fallas. Barcelona: Antrophos.

Ariño, A. (1993). "La sociabilidad festera". A CUCÓ, J. (dir.), Músicos y festeros valencianos. València: I.V.A.E.C.M, 129-233.

Ariño, A. (1998). "Fiesta y Ritual. Dos Conceptos básicos", Revista d'Etnologia de Catalunya.

Asunción, A. (1998). Llibre de Festes de Moros i Cristians de Benetússer.

Castelló, A. (2003). Francisco Antonio Peydró y las embajadas. Luces y sombras de una época (1812-1862). Alcoi: Aitana Edicions.

Català, L. (2012). Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. El cas valencià: Discursos polítics sobre la identitat valenciana entre els militants de base del Bloc, EUPV i PSPV-PSOE. Sant Vicent del Raspeig: Universitat d'Alacant. Tesi doctoral. Recuperada de http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/28677; visita el 2/11/2020.

Català, L. (2014). "Discursos polítics sobre la identitat territorial en els partits valencians d'esquerra i de centreesquerra", Papers-Revista de Sociologia, 99(2), 187-212. https://doi.org/10.5565/rev/papers.613

Connerton, P. (1989). How societies remember. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511628061

Crouzet-Pavan, E. (2014). Renacimientos italianos (1380-1500). València: Universitat de València, Col·lecció Història, 115.

Domene, J. F. (1998). "El origen de los textos actuales de las Embajadas Levantinas". a De embajadas y embajadores, I y II Simposium sobre Enjajadas y I Enuentro de Embajadores. Cocentaina: UNDEF.

Domene, J. F. (2015). Las fiestas de Moros y Cristianos. Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d'Alacant.

Domene, J. F. i M. M. Molina Berenguer, Mª Mercedes (coords.) (2003). Textos de las embajadas de la fiesta de moros y cristianos. Petrer: UNDEF i Diputació d'Alacant.

Domènech, S. et al. (2002). L'ambaixada de El Camp de Mirra. Camp de Mirra: Ajuntament de Camp de Mirra, Patronat del Tractat d'Almirra.

Domènech, S. et al. (2008). El Tractat d'Almisrà. Edició a cura de Conca, María i Guia, Josep. València: Universitat de València.

Durkheim, E. (2011). Las formas elementales de la vida religiosa. México D.F.: Colofón (original en francès publicat en 1912).

Ferre, J. V. (2020). Les ambaixades de moros i cristians de Bocairent. Del manuscrit de 1865 a l'actualitat. Bocairent: Centre d'Estudis Locals-Ajuntament de Bociarent.

Flor, V. (2012). Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana. Catarroja: Afers.

Flores, F. J. (2003). De la aventura al teatro y la fiesta. Moros y cristianos. Múrcia: Nausícaä.

García Miralles, A. (1996). a II Congreso Nacional de la fiesta de Moros y Cristianos. Ontinyent: UNDEF, 424.

Garrido, Ó. (2014). Aproximación a los antecedentes, las causas y las consecuencias de la Guerra de África (1859-1860) desde las comunicaciones entre la diplomacia española y el Ministerio de Estado. Madrid: Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado-Uned. Tesi doctoral, recuperada de http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/tesisuned:IUGM-Ogarrido/Garrido_Guijarro_Oscar_Tesis.pdf (visita el 28/11/2020).

Gómez, S. (2004). "El sentimentari ideològic espanyol a través de les ambaixades festives morocristianes del segle XIX". Programa de Festes de Moros i Cristians en Honor al Santíssim Crist de l'Agonia. Ontinyent: Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia, 194-205

González Hernández, M. A. (1999). Moros y Cristianos. Del alarde medieval a las fiestas reales barrocas (siglos XV-XVIII). Monforte del Cid: Ajuntament de Monforte del Cid-Diputació d'Alacant, 1999.

Hernández, G. M. (1996). Falles i franquisme a València. Catarroja: Afers.

Hervieu-Léger, D. (2005). La religión, hilo de memoria. Barcelona: Hender.

Homobono, J. I. (2004). "Fiesta, ritual y símbolo: epifanías de las identidades", Zainak, Cuadernos de Antropología-Etnografía, 26, 37.

Homobono, J. I. (2012). "Dimensiones nacionalitarias de las fiestas populares: lugares, símbolos y rituales políticos en las romerías vascas", Zainak, Cuadernos de Antropología-Etnografía, 35, 43-95.

Narbona, R. (2017). La ciudad y la fiesta: cultura de la representación en la sociedad medieval. Madrid: Síntesis.

Mira, J. F. (1985). Crítica de la nació pura. Vaència: Tres i Quatre.

Mira, J. F. (1997). Sobre la nació dels valencians. València: Tres i Quatre.

Pinyol, J. i A. Bosch (2010). "El 'Te Deum' gironí de Ferran VII: una aproximació a l'obra de Rafael Compta". Annals de l'Institut d'Estudis Girondins, 51, 331-352.

Piqueras, A. (1996). La identidad valenciana. La difícil construcción de una identidad colectiva. Madrid: Escuela Libre Editorial.

Sanmartín, J. J. (2012). "La retórica del poder en Franco (1939-1945): Discurso político y afirmación autoritaria". A C. Navajas, C. i D. Iturriaga (coords.), III Congreso Internacional de Historia de Nuestro Tiempo. Logroño: Universidad de la Rioja, 251-256.

Smith, A. D. (2000). Nacionalismo y modernidad. Un estudio crítico de las teorías recientes sobre naciones y nacionalismo. Madrid: Istmo.

Tasa, C. (2018). "Les afinitats col·lectives". A J. Ronda i C. Tasa (coords.), Un romanç per a la festa. Modesto Mora, Callosa d'en Sarrià, 1860. Callosa d'en Sarrià: Ajuntament de Callosa d'en Sarrià.

Zerubavel, E. (2003). Time Maps: Collective Memory and the Social Shape of the Past. Chicago: The University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226924908.001.0001




DOI: https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2021.2.1.3

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Copyright (c) 2021 Albert Alcaraz Santonja

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons