La gentrificació atomitzada al barri del Cabanyal (València): del projecte de destrucció a la mercantilització de l’habitatge. Entre la regeneració i la vulnerabilitat
DOI:
https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2022.3.2.1Paraules clau:
Sociologia urbana, gentrificació, habitatge, vulnerabilitat habitacional, planificació urbanística, València, CabanyalResum
El barri del Cabanyal ha estat objecte d’un projecte urbanístic que pretenia enderrocar part de la seua trama urbana per prolongar una gran avinguda fins la platja. Després d’anys de degradació induïda i la suspensió del projecte en 2015, el barri està experimentant una revalorització creixent. En aquest article pretenem descobrir com s’ha desenvolupat el procés de gentrificació del Cabanyal en els últims 20 anys així com demostrar com a conseqüència la vulnerabilitat habitacional de part del veïnat. Per aconseguir-ho, hem realitzat una aproximació triangular a l’objecte, mitjançant l’ús de dades estadístiques i la producció d’informació qualitativa des de tres posicions socials diferents: l’agent gentrificador, la vulnerabilitat habitacional i l’experiència i resistència veïnal. El procés de gentrificació que travessa el barri és atomitzat, no donant-se una successió poblacional clara entre classes mitjanes i treballadores. L’aprovació imminent d’un nou pla urbanístic aprofundirà en la gentrificació del barri, reforçant la frontera urbana entre el centre històric i la façana marítima.Finançament
Universitat de València, Departament de Sociologia i Antropologia socialReferències
Roger, G. i Casado, L. (2019, 2020a). Plànols informació, plànols diagnosi, plànols ordenació. València: Ajuntament de València.
Roger, G. i Casado, L. (2020b). Memoria justificativa correspondiente al Plan Especial del Cabanyal-Canyamelar y su entorno urbano. València: Ajuntament de València.
Cervera Pascual, G. (2013). La renovación urbana y su régimen jurídico. Madrid: Editorial Reus.
Cortés Alcalá, L. (1995). Bases para una sociología de la vivienda: el concepto sociológico de habitar. En Cortés Alcalá, L., La cuestión residencial. Bases para una sociología del habitar. Madrid: Fundamentos, 123-146.
Deutsche, R. i Gendel Ryan, C. (2015). El bello arte de la gentrificación. En Observatorio Metropolitano de Madrid (coords.), El mercado contra la ciudad. Sobre globalización, gentrificación y políticas urbanas. Madrid: Traficantes de Sueños, 27-53.
Duque-Calvache, R., Susino, J. i De Pablos, J.C. (2013). Atomized Gentrification: exploring the role of contextual factors in the transformation of the Albayzin. Spaces and Flows: An International Journal of Urban and ExtraUrban Studies, 3, 29-39.
Esquirol, J. M. (2015). La resistencia íntima: ensayo de una filosofía de la proximidad. Barcelona: Acantilado.
Exposició Pública (2019). Document d’Al•legacions Col•lectives P.E.C. Pla Especial Cabanyal-Canyamelar. València.
Exposició Pública (2020). Al•legacions al Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar (PEC). València.
Garcés, M. (2017). Nova Il•lustració Radical. Barcelona: Anagrama.
Glass, R. (1964). London: aspects of change. Londres: Centre for Urban Studies.
Gotham, K. (2005). Tourism gentrification: the case of New Orleans’ Vieux Carre (French Quarter). Urban Studies, 47 (7), 1099-1121.
Harvey, D. (2013). Ciudades rebeldes. Del derecho a la ciudad a la revolución urbana. Madrid: Akal.
Hidalgo, J., Martínez, F., Morales, T., Moya, C. i Rodríguez, M. (2016). Àrees Vulnerables a la ciutat de València. Seccions Censals. València: Ajuntament de València.
Institut Nacional d’Estadística (2011). Cens de població i habitatges.
Jacobs, J. (1961/2020). Muerte y vida de las grandes ciudades. Madrid: Capitán Swing.
Lees, L. (2008). Gentrification and social mixing: towards an inclusive urban renaissance?. Urban Studies, 45 (12), 2449-2470.
Ley, D. (1996). The new middle class and the remaking of the central city. Oxford: Oxford University Press.
Madden, D. J. i Marcuse, P. (2018). En defensa de la vivienda. Madrid: Capitán Swing.
Oficina d’Estadística (2019). Baròmetre Municipal d’Opinió Ciutadana. Habitatge. València: Ajuntament de València.
Oficina d’Estadística (2020a). Cadastre de Béns Immobles de Naturalesa Urbana. València: Ajuntament de València.
Oficina d’Estadística (2020b). Padró Municipal d’Habitants. València: Ajuntament de València.
Ruiz, M.A. i Garcia Pilán, P. (2013). Disolución del lugar y espacios del miedo en el Cabanyal. En Cucó, J. (dir.), La ciudad pervertida. Una mirada sobre la València global. Barcelona: Anthropos, 67-92.
Santamarina, B. (2009). Cabanyal, cada vez más cerca. Del lugar al espacio como mercancía. Zainak. Cuadernos de Antropología-Etnografía, 32, 915-931.
Santamarina, B. (2014). El oficio de la resistencia. Salvem y Viu al Cabanyal como formas de contención del urbanismo neoliberal. Disparidades. Revista de Antropología, 69 (2), 305-326.
Smith, D. (2008). The politics of studentification and “(un)balanced” urban populations: lessons for gentrification and sustainable communities?. Urban Studies, 45 (12), 2541-2654.
Smith, N. (1996/2012). La nueva frontera urbana: ciudad revanchista y gentrificación. Madrid: Traficantes de Sueños.
Sorando, D. i Ardura, A. (2016). First we take Manhattan. La destrucción creativa de las ciudades. Madrid: Catarata.
Torres, F., Moncusí, A., Monsell, M. i Pérez, Y. (2016). El vecindario romá y los inmigrantes que ejercen de aparcacoches en Valencia. València: Ajuntament de València.
Va Cabanyal! (2016). Anàlisi Física. València.
Vigara, J.M. (2021). La EDUSI del Cabanyal no va: solo un 6% ejecutado y peligran 15 millones. Levante. (https://www.levante-emv.com/valencia/2021/07/01/edusi-cabanyal-6-ejecutado-peligran-54524604.html) (2/7/2021)
Wacquant, L. J. i Mayer, M. (2007). Los condenados de la ciudad: Gueto, periferias y Estado. Buenos Aires: Siglo XXI editores.
Webster, J. (2010). Head for Valencia’s fishermen’s quarter –before the bulldozers get there. The Guardian. (https://www.theguardian.com/travel/2010/may/08/valencia-el-cabanyal-neighbourhood-spain) (21/6/2021)
Zukin, S. (1989). Loft living: culture and capital in urban change. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
Descàrregues
Estadístiques
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Marta Grau Roda
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
