Ressenya de: Alain Damasio i Benjamin Mayet (2016). Le Dehors de toute chose. La Volte
DOI:
https://doi.org/10.14198/Disjuntiva.28670Paraules clau:
posthumà, fullet, teatralizatció, hiperconnectivitatResum
Le Dehors de toute chose és una peça teatral inspirada en la novel·la d'Alain Damasio La Zone du dedans que es va publicar nou anys abans. Es considera una distopia on la tecnologia pren més poder que els humans. L'obra teatral se centra en la necessitat de lluitar contra aquest perill afavorint la diversitat per evitar una uniformitat desastrosa. El text posa èmfasi en com els humans estan actualment i cada cop més instrumentalitzats per servir aquest control a través de les seves dades. El llibre s'integra en una anàlisi de la societat amb referències clàssiques (Lévi-Strauss, 1955; Foucault, 1975) i més contemporànies (Ajani, 2013; Braidotti, 2013).
Referències
Agamben, G. (1998). Homo Sacer: Sovereign Power and Bare Life. Trans. by Daniel Heller-Roazen, Stanford University Press. https://doi.org/10.1515/9780804764025
Ajana, B. (2013). Governing through Biometrics: The Biopolitics of Identity. Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9781137290755
Austin, J. L. (1972). Zur Theorie der Sprechakte. Reclam.
Bajani, A. (2013). La gentile clientela. Feltrinelli.
Bentham, J. (1791). Panoptique : mémoire sur un nouveau principe pour construire des maisons d’inspection, et nommément des maisons de force. Paris.
Braidotti, R. (2013). The Posthuman. Polity Press.
Braidotti, R. (2017). Four theses on posthuman feminism. Dins R. Grusin (ed.), Anthropocene Feminism (pp. 21-48). University of Minnesota Press.
Bühler, K. (1965). Sprachtheorie. Die Darstellungsfunktion der Sprache. UTB. http://hdl.handle.net/11858/00-001M-0000-002A-F88A-A
Foucault, M. (1975). Surveiller et punir. Gallimard.
Fusaro Comoy, E. (2003). Création artificielle et régénération. Mythes de l’homme nouveau dans la littérature science-fictionnelle italienne de la fin du XIXè au début du XXè siècle. Cahiers d’études romanes, 27: 475-492. https://doi.org/10.4000/etudesromanes.4212
Genette, G. (1987). Seuils. Éditions du Seuil.
Han, B.-C. (2017). La société de transparence. PUF.
Hymes, D. (1972). Die Ethnographie des Sprechens. Dins H. Holzer; K. Steinbacher (eds.), Sprache und Gesellschaft (pp. 296-317). Hoffmann und Campe.
Jakobson, R. (1963). Essais de linguistique générale. Éditions de Minuit.
Johnson, D. G.; Regan, P. M. (ed.) (2014). Transparency and Surveillance as Sociotechnical Accountability: A House of Mirrors. Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315757001
Lévi-Strauss, C. (1955). Tristes Tropiques. Plon.
Nafisi, A. (2005). Lire Lolita à Téhéran. Plon.
Rilke, R. M. (2020). Lettres à un jeune poète. Seuil.
Vint, S. (2007). Bodies of Tomorrow: Technology, Subjectivity, Science Fiction. University of Toronto Press. https://doi.org/10.3138/9781442684072
Descàrregues
Estadístiques
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Héloïse Elisabeth Marie-Vincent Ghislaine Ducatteau
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
