Ruralitat i classe social: Una aproximació a l’estructura laboral i les classes social de les comarques de l’Alt Maestrat i els Ports

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2026.7.1.5

Paraules clau:

treball, ruralitat, precarietat, classes socials, indústria, País Valencià

Resum

Aquest treball analitza l’estructura social i laboral de les comarques de l’Alt Maestrat i els Ports (nord del País Valencià) a partir d’una aproximació quantitativa i qualitativa. L’estudi mostra com l’àmbit rural, lluny d’una imatge exclusivament agrària, s’articula dins de dinàmiques globals i manté estretes connexions amb l’entorn urbà i industrial. L’anàlisi de les dades d’ocupació i afiliació revela el pes decreixent de la indústria  i l’auge del sector serveis, sovint caracteritzat per temporalitat i precarietat contractual. El sector primari, per la seua banda, evidencia posicions contradictòries de classe (Wright, 2018), amb treballadors autònoms i xicotets propietaris alhora que proletariat estranger amb condicions laborals vulnerables. Finalment, el teixit empresarial mostra una tendència cap a la microempresa i l’autoocupació, amb un predomini d’empreses sense assalariats. Aquestes transformacions apunten a un procés de precarització estructural i a la necessitat d’interpretar la realitat rural a partir d’una lectura interseccional de les relacions de classe.

Referències

Alonso Benito, L. E. (2006). Centralidad del trabajo y cohesión social: ¿Una relación necesaria?. Gaceta Sindical: Reflexión y Debate, (7), 101–126.

Berger, P., & Luckmann, T. (1966). La construcción social de la realidad: Un tratado en la sociología del conocimiento. Amorrortu Editores. (Original: The social construction of reality: A treatise in the sociology of knowledge).

Camarero Rioja, L. A., & Rivera Escribano, M. J. (2024). Reto demográfico, migración y arraigo de los jóvenes rurales. Revista Española de Sociología, 33(1), a205. https://doi.org/10.22325/fes/res.2023.205

Castelló-Cogollos, R. (2022). Camins d’incertesa i frustració. Les classes mitjanes valencianes (2004-2018). Institució Alfons el Magnànim.

Centre d’Investigacions Sociològiques. (2024). Enquesta sobre tendències socials, 3486 [Base de dades]. https://www.cis.es

Coco, A., & Daza Pérez, L. (2018). Marx y Engels y la división sexual del trabajo en la familia: ambigüedades, equívocos y vacíos teóricos. Arxius de Ciències Socials, 38, 11-26.

Company, R. (2007). El levante faquestro i la reinvenció dels estereotips sobre els valencians. Com ens veuen d’exòtics. Revista Valenciana d’Etnografia, 2, 107–147

Corbetta, P. (2007). Metodología y técnicas de investigación social. McGraw-Hill.

Cousiño, C. (1998). La jaula de hierro (acerca de Max Weber). Estudios Públicos, 71, 45-61.

Cutillas Orgilés, Ernesto (2009). “Jubilados europeos en la provincia de Alicante. La segregación residencial en la ocupación del terriorio”. En López Trigal, Lorenzo, Abellán García, Antonio, y Godenau, Dirk (coords.): Despoblación envejecimiento y territorio: un análisis sobre la población española (pp.441-454). Universidad de León

Del Romero Renau, L. (2018). Despoblación y abandono de la España rural. El impossible vencido. Tirant Humanidades.

Engels, F. (2017). El origen de la familia, de la propiedad privada y del Estado. Akal.

Escrig, J., & Aparici, A. (2022). Xodos, un poble de Penyagolosa. Dels orígens a la Nova Ruralitat. Universitat Jaume I.

Fuster, J. (1962). El País Valenciano. Destino.

Guido Galafassi (2017, 22-25 de agosto). Conflictividad social y contradicción: entre las clases y los movimientos sociales (comuniación). XII Jornadas de Sociología. Facultad de Ciencias Sociales, Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires.

Giddens, A. (2018). Sociología. Alianza Editorial.

Ginés Sánchez, X., & Querol Vicente, V. A. (2019). Construcción social de lo rural y nueva ruralidad: Una aproximación al marco de interpretación de lo rural de agentes políticos y sociales. Economía Agraria y Recursos Naturales, 19(1), 37–56. https://doi.org/10.7201/earn.2019.01.03

Gobierno de España. (2021). Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral, la garantía de la estabilidad en el empleo y la transformación del mercado de trabajo. Boletín Oficial del Estado, núm. 313. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-19999

Harvey, D. (2021). Espacios del capitalismo global. Akal.

Hermosilla Pla, J. (Coord.). (2021). Estratègia avant 20-30. Pla estratègic valencià antidespoblament. Universitat de València.

Lebowitz, M. A. (2005). Más allá de El Capital. La economia política de la clase obrera en Marx. Akal.

Marx, K. (1987). El capital (Vol. 1). Akal.

Mateu Bellés, J. F., Bernat Martí, J. S., & Viruela Martínez, R. (2014). L’herència territorial com a oportunitats de desenvolupament a les muntanyes mediterrànies: Morella i la comarca dels Ports (est d’Espanya). In J. Salom Carrasco & J. Farinós Dasí (Eds.), Identity and territorial character (pp. 259–280). Universitat de València.

Mau, S. (2024). Coacción muda: Una teoría marxista del poder económico del capital. Verso Libros.

Mira, J. F. (1974). Evolució demogràfica i transformacions sòcio-econòmiques a l'Alt Maestrat i els ports de Morella durant el segle XX. En Primer Congreso de Historia del País Valenciano (pp. 513–520).

Ortí, A. (1992). Para una teoría de la sociedad de clases medias de los 80. Documentación Social: Modernización Económica y Desigualdad Social, 88, 209–234.

Pedreño Cánovas, A. (2022). El trabajador etnificado: Un mapa conceptual para la Sociología del Trabajo. Sociología del Trabajo, 100, 45–58.

Ramos, F., & Romero, J. (1993). Análisis territorial de España: Economía, sociedad y medio ambiente. Ariel.

Requena i Mora, M. (2019). L’ecologisme dels pobles. “Poca gent et dirà que és ecologista, però fem com si ho fórem perquè ho hem viscut de sempre”. Disjuntiva. Crítica de les Ciències Socials, 1, 55–81. https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2019.1.04

Riesco-Sanz A. (2013). El trabajo por cuenta propia de los extranjeros en España. Más allá de la etnificación de los comportamientos económicos. Sociología del Trabajo, 79, 49-70. https://revistas.ucm.es/index.php/STRA/article/view/60443

Sampedro, R., & Camarero, L. (2020). Foreign immigration to rural Spain: An exploration of the precarious rural cosmopolitanism in the post-crisis scenario. In F. N. Döner, E. Figueiredo, & M. J. Rivera (Eds.), Crisis and post-crisis in rural territories: Social change, challenges and opportunities in Southern and Mediterranean Europe (pp. 9–31). Springer Nature Switzerland AG. https://doi.org/10.1007/978-3-030-50581-3

Sorribes, J. (1985). Desarrollo capitalista y proceso de urbanización en el País Valenciano (1960-1975). Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació.

Universitat de València, & Generalitat Valenciana. (2019). Avalem Territori: La indústria valenciana. Una visió del mercat laboral. Universitat de València.

Virdee, S. (2021). Racismo, clase y el paria racializado. Irlandeses, judíos, asiáticos y negros en la clase obrera británica. Katakrak.

Weber, M. (2011). Economía y sociedad: Esbozo de sociología comprensiva. Akal. (Original publicat el 1925).

Willis, P. (1977). Aprendiendo a trabajar: Cómo los chicos de clase obrera consiguen trabajos de clase obrera. Akal.

Wright, E. O. (2009). Imaginando utopías reales. Universidad de Buenos Aires.

Wright, E. O. (2018). Comprender las clases sociales. Akal.

Descàrregues

Publicades

08-01-2026

Com citar

Castillejo Martínez, D., & Gascó Izquierdo, M. (2026). Ruralitat i classe social: Una aproximació a l’estructura laboral i les classes social de les comarques de l’Alt Maestrat i els Ports. Disjuntiva. Crítica De Les Ciències Socials, 7(1), 59–80. https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2026.7.1.5