Ens trobem en un context en què és possible palpar una diversitat de crisis i problemes urgents en l’àmbit ambiental, sanitari i de reproducció de la vida. Tanmateix, tant en els discursos crítics i les mobilitzacions, com en el pla quotidià de la normalitat capitalista, sembla constatar-se un declivi dels activismes i de les formes de participació que ens aboca bé a l’expectació i la passivitat, bé a la inacció contemplativa i frustrada. Així, el context d’escalfament climàtic, segregació, violència i injustícia hídrica aparenta tindre com a correlat un moment de desànim, manca de participació i indiferència. D’altra banda, encara que hi ha coneixement, subjectes crítics i tecnologies amb capacitat per a resarcir aquesta situació, aquests recursos solen ser acaparats per actors que segueixen una lògica basada en interessos privats. Així, tant per a la mercantilització com per a la permanència en el poder per via electoral, la potència del que és públic i comunitari sembla invisibilitzada o mediatitzada pel que és privat i global.

Tanmateix, la nostra experiència com a acadèmics, investigadors o activistes que partim d’experiències locals en el territori, ens permet apreciar matisos en aquestes relacions i conéixer estratègies públiques i comunitàries que, efectivament, han aconseguit construir alternatives davant la crisi hídrica i ambiental. És per això que proposem i convoquem els nostres col·legues a presentar treballs que facen visible i permeten comprendre la rellevància i la potència de les estratègies públiques i comunitàries davant l’actual crisi hídrica.

 

Objectiu general del dossier:

Analitzar, visibilitzar i comprendre —des de diverses perspectives— la rellevància del desplegament d’estratègies que busquen remediar i reivindicar allò públic o comunitari enfront de l’actual crisi hídrica. Així, tant des de l’Estat, els drets socials i les polítiques públiques, com des de formes d’organització veïnal, comunitària o autònoma, la intenció és donar compte de la importància de solucions basades en criteris com ara: la revalidació d’allò públic, el retorn a tradicions i formes comunitàries, l’ús d’ecotècnies i sabers apropiats que empoderen diferents col·lectivitats, i el govern dels comuns.

 

Les preguntes a respondre són les següents:

• Quines emergències d’allò públic o d’allò comú s’han manifestat els últims anys, i en quin sentit i accions constitueixen alternatives reals a la crisi hídrica?
• Són complementàries les estratègies ecològiques provinents de l’àmbit públic, comunitari i privat? O hi ha alguna relació d’exclusió mútua entre elles?
• Amb quins altres criteris hauríem de considerar les experiències i alternatives per a atendre la crisi hídrica i ambiental, més enllà de la dicotomia públic–privat?
• Quins límits tindria una estratègia privada o empresarial a l’hora de resarcir la injustícia hídrica?
• És possible parlar d’una crisi hídrica i d’una crisi de l’aigua, o són termes incompatibles?

 

Per tant, seran benvingudes propostes que aborden temes com:

• El Dret Humà a l’Aigua: reptes, desafiaments i qüestions pendents.
• El govern dels comuns o formes horitzontals de governança.
• La gestió comunitària de l’aigua i la importància de les ecotècnies.
• Activismes, resistències territorials i reterritorialització d’allò públic i comú.
• L’escassetat produïda de l’aigua i dels comuns.
• La desmercantilització de l’aigua i dels comuns.
• Esforços públics i comunitaris de justícia ambiental.

 

Data límit de recepció d’articles: 15 de setembre de 2026

Publicació del dossier: gener de 2027

Informació sobre la Revista Disjuntiva:

https://disjuntiva.ua.es/about
https://disjuntiva.ua.es/objetivos-alcance

 

Coordinadors:
Dr. Oliver Gabriel Hernández Lara (IESU – Universidad Autónoma del Estado de México)
Dra. Abigail Martínez Mendoza (Universidad Autónoma Metropolitana–Lerma)

Contacte:
oghernandezl@uaemex.mx
a.martinez@correo.ler.uam.mx

 

Direcció para registrar-se i muntar trameses:

https://disjuntiva.ua.es/login